Tema 5 - El funcionament del mercat
Per satisfer les necessitats, els venedors i compradors es posicionen al mercat per a arribar a un acord satisfactori per a les dues parts. Gràcies a l'existència d'un mitjà de pagament universal, els diners, els mercats han demostrat l'eficàcia com llocs en els quals és possible intercanviar els béns i serveis que produïm i desitgem.
El mercat
Tradicionalment, el mercat era el lloc físic on es venien i compraven productes. Actualment el desenvolupament de tecnologies com el correu, el telèfon o Internet han fet la nostra vida més fàcil, ja que a vegades no ens cal desplaçar-nos a un lloc físic per comprar o vendre productes.
Els diners
En l'evolució i en l'especialització dels mercats i, per tant, de les societats, els diners han tingut un paper fonamental com a mitjà de pagament o intercanvi. Els diners permeten que les persones ens especialitzem en tasques concretes perquè sabem que el salari que rebem per desenvolupar-les ens permetrà adquirir la immensa diversitat de béns que produeixen els altres i, a la vegada, els altres podran adquirir el que nosaltres oferim.
La demanda
La demanda és la quantitat d'un bé que els demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat.
Factors que condicionen la demanda:
Encara que el preu és un factor molt important no és l'únic, la demanda d'un bé també depèn d'altres factors:
- El preu del bé en qüestió: Com més car és un producte, el demandant està disposat a adquir-ne menys quantitat, i com més barat és, més en comprarà.
- El preu dels béns relacionats: Segons la relació que hi ha entre les funcions d'uns béns i uns altres, podem distingir dues categories:
· Béns complementaris: Són els béns que van sempre en parella, és a dir, els que es consumeixen conjuntament. Per exemple, els cotxes i la gasolina.
· Béns substitutius: Són aquells que en utilitzar-los o consumir-los se n'exclouen altres que satisfan la mateixa necessitat. Per exemple, el te i el cafè.
- La renda disponible: La capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i, per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana. La relació que hi ha entre la quantitat sol·licitada d'un bé i l'increment de la renda permet classificar els béns en tres grups:
· Béns inferiors: Són aquells béns que es demanen menys quan augmenta la renda dels demandants. Per exemple, en augmentar la renda, el vi de taula o el transport públic se solen substituir per altres bens de més qualitat.
· Béns normals: En aquest tipus de béns la quantitat que es demana augmenta en la mateixa proporció que la renda dels demandants. Per exemple, l'habitatge, els electrodomèstics.
· Béns de luxe: Són béns que no es consumien qual la renda era baixa, per exemple, les joies o els cotxes esportius.
La corba de la demanda
La corba de la demanda d'un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual mostra les diferents quantitats d'aquest bé que els compradors estan disposats a adquirir a cada preu.
L'oferta
L'oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat.
Factors que condicionen l'oferta:
- El preu del bé en qüestió
- Els costos dels factors de producció
- Els objectius empresarials
La corba de l'oferta:
La corba de l'oferta d'un bé és la representació gràfica de la funció de l'oferta, la qual mostra les diferents quantitats d'aquest bé que les empreses estan disposades a produir a cada preu.
L'equilibri del mercat
L'equilibri de mercat és aquell punt en el qual els plans dels consumidors i de les empreses coincideixen, de tal manera que l'intercanvi satisfà a tots dos.
