Tema 2 - L'organització econòmica
Els anomenats recursos o factors de producció són el pilar bàsic de totes les activitats econòmiques.
Tots els països disposen d'una determinada dotació de factors de producció, és tan important la quantitat de recursos com la manera de combinar-los. La combinació dels factors productius, és a dir, el mètode de producció emprat marca la diferència en la producció; això es coneix amb el nom de tecnologia.
La frontera de possiblitats de producció (FPP) reflecteix les quantitats màximes de béns i serveis que pot produir una societat en un període de temps determinat a partir d'uns factors de producció i uns coneixements tecnològics concrets.
La FPP il·lustra molts conceptes:
- L'escassetat de recursos: Els recursos són limitats de manera que condicionen el nombre d'unitats produïdes.
- El cost d'oportunitat: Només podem obtenir quantitats addicionals del producte transferint recursos de la producció d'un bé a l'altre.
- La producció potencial: És la producció màxima que una economia és capaç d'obtenir amb uns recursos i un nivell tecnològic determinat (sempre que els utilitzi de manera eficient).
ELS SISTEMES ECONÒMICS
ECONOMIA DE MERCAT
L’economia de mercat o capitalisme es basa en dues eines:el mitjà de pagament (diners) i el lloc on els compradors i venedors es posen d’acord (mercat). Dóna importància a les empreses i les famílies, les quals prenen les decisions i, per tant, fan circular el capital, estimulant el mercat.
L’economia de mercat respon a les preguntes d’aquesta manera:
-Quins béns i serveis cal produir i en quina quantitat?
Sempre i quan sigui rendible per a les empreses, produiran allò que demanen les famílies. La quantitat dependrà del preu que les famílies estiguin disposades a pagar.
-Com produir i distribuir aquests béns i serveis?
Les empreses sel·leccionen la combinació tecnologia/recursos que els sigui més rendible, traient així un benefici per continuar siguent competents al mercat.
El sector públic s’encarrega de regular els processos de producció perquè ningú surti perjudicat.
-Per a qui produir?
Per qualsevol que sigui capaç de pagar els béns i serveis que cada empresa ofereix.
El sistema capitalista falla en aquests aspectes:
·Inestabilitat cíclica: Com és de iniciativa privada, es tracta d’un sistema molt inestable.
·Escassetat de béns no rendibles: El sector públic ha d’assumir tant el subministrament i gestió de certs béns i serveis com les pèrdues importants de capital.
·Deteriorament del medi ambient: Provoca contaminació en l’entorn.
· Abusos de certes empreses: Si tenen una posició dominant, algunes empreses poden desequilibrar el mercat. També poden fer campanyes publicitàries excessives, que creen demanda artificial.
·Distribució desigual de la renda: Tothom tria segons les seves preferències, però no tothom segons les seves disponibilitats. Això ocasiona que només expressin la seva opinió aquells qui poden pagar els preus dels béns i serveis.
SISTEMA D’ECONOMIA DE PLANIFICACIÓ CENTRALITZADA
• Aquest sistema, inspirat en la teoria marxista, va néixer a la Unió Soviètica després de la Primera Guerra Mundial; es va estendre als països de l’est d’Europa i es va acabar enfonsant al final del segle XX.
• Al sistema de planificació centralitzada l’únic agent econòmic rellevant és el sector públic. L’objectiu principal d’aquest sistema és aconseguir un repartiment igualitari de la renda. L’Estat no només es converteix en el propietari dels factors de producció, sinó que a més, regeix el funcionament de l’economia en general.
• Factors que van condicionar la caiguda
- Errors de previsió: Absència d’indicadors econòmics reals (preus – vendes), als planificadors els mancava informació fiable, per tant, no sempre encertaven les seves previsions i assignacions de recursos.
- Manca d’incentius: Com que l’Estat fixava els preus i els salaris, les empreses no s’esforçaven per ser comptetitives.
- Burocràcia excessiva: Per controlar aquest sistema de planificació s’havia de documentar i això provocava lentitud i ineficàcia.
SISTEMA D’ECONOMIA MIXTA
· Un dels inconvenients de l’economia de mercat era que entrava periòdicament en crisi. La primera crisi important es va produir el 1929 i es coneix com la Gran Depressió. Fins aquell moment els Estats que aplicaven el sistema d’economia de mercat es limitaven a regular i supervisar els processos de producció i distribució del mercat, intervenint el menys possible. Des d’aquell moment l’Estat inervindria més activament per a corregir els desajustos.
· Funcions fonamentals:
- Establir el marc jurídicoinstitucional: Sense unes regles i normatives bàsiques ( salari mínim, jornada laboral de vuit hores... ) no és possible que les famílies i les empreses puguin desenvolupar les seves activitats sense perjudicar a ningú.
- Subministrar béns públics: La societat creu que hi ha béns que tothom ha de gaudir ( sanitat, educació... ) de tal manera que els ofereix l’Estat perquè si ho fessin les empreses el cost seria molt elevat. L’exèrcit, la policia o la justícia també els gestiona l’Estat.
- Redistribuir la renda: El sector públic intenta reduir les diferències socioeconòmiques
entre els ciutadans. Un exemple d’això són les pensions de jubilació o les ajudes a les famílies nombroses.
-Suavitzar la inestabilitat cíclica: L’estat intenta suavitzar els canvis de cicle entre expansió i recessió.
Diccionari:
Tecnologia: És la manera en què es combinen els diferents factors de producció disponibles per a obtenir un bé o servei.
FPP: Reflecteix les quantitats màximes de béns i serveis que pot produir una societat en un període de temps determinat a partir d'uns factors de producció i uns coneixements tecnològics concrets.
Creixement econòmic: És l'increment del valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat.
Productivitat: És la relació entre la quantitat de béns i serveis produïts i els factors emprats en produir-los.